Barelli

En Georges Barelli és un actor francès, d'origen gonobutzià —com es revela a Barelli i el senyor de Gonobutz—, expert en les obres de William Shakespeare, que fart de viure les aventures només sobre l'escenari, es converteix en tot un aventurer. Tot i les clares diferencies que té amb en Tintín —com l'edat, la professió i el serrell—, en Barelli no és altre que un alter-ego del personatge d'Hergé, quelcom que tampoc és d'estranyar, tenint en compte l'estreta relació que els seus pares van tenir durant més de trenta anys.


Tot i que en Barelli és el personatge estrella de Bob de Moor, ell no viu pas tot sol les seves aventures. Al contrari, té una colla d'amics que creixen aventura rere aventura. Els primers a aparèixer són el periodista Randor, reporter de L'Omnipresent, que tot i ser dels primers personatges secundaris en aparèixer, és dels que tarden a establir la seva imatge, havent-hi fins a tres versions, i l'inspector Moreau, tot un oficial de policia que des de les primeres aventures apuntava a convertir-se en el Capità Haddock d'en Barelli, l'amic inseparable, i més després de viure la impressionant aventura a Nusa Penida.
És a partir de Barelli i el buda cabrejat, que De Moor afegeix més i més personatges, la primera d'elles és la tieta Sofia, una mena de mare d'en Barelli, germana del seu pare, a qui li costa poc portar problemes al seu nebot. Serà a la darrera aventura de Barelli, Barelli i el senyor de Gonobutz, on apareixeran dos personatges que tenien moltes possibilitats d'esdevenir habituals de la serie, com el bromista de l'oncle Vittorio, i l'actriu Anna Nass, que va fer una petita aparició a l'extensió que Bob de Moor va dibuixar per la reedició de 1980 de Barelli a Nusa Penida.
A més a més d'aquests personatges, n'hi ha d'altres que van passar molt més desapercebuts, però que van aparèixer en més d'una ocasió com l'antagonista de Barelli, l'actor fracassat Hudebert Whitloaf, que farà acte de presència a dues aventures breus de 1968 i El mar és la "bomba", i els músics de calipso, els Coconuts, després de ser agents secrets apareixen en un parell d'ocasions promocionant les seves cançons.

L'enigmàtic senyor Barelli
Barelli està fart de viure a sobre els escenaris, li encanta la seva feina però desitja viure una aventura de debò, com les dels seus personatges. Després d'una actuació el seu amic periodista, Randor, li proposa fer-se passar per ell en la presentació d'un avió atòmic. Però la demostració no surt com estava previst, algú ha sabotejat l'avió i s'ha estavellat. L'inspector Moreau, amic també d'en Randor, se'n fa càrrec de l'investigació mentre en Barelli, disfressat de Randor segueix les seves pròpies pistes.
De Moor ens presenta el seu personatge estrella, i ho fa en una aventura local, situada a París, amb un estil senzill i clàssic, i clarament inspirat per Hergé i per Edgar P. Jacobs.
Quan es va fer la reedició als anys vuitanta, l'editor va sol·licitar allargar l'aventura, i trenta anys després l'autor va haver de copiar un estil que ja no era el seu per a realitzar unes quantes planxes més. Bob de Moor mostra un domini impressionant de la línia clara, sobretot amb els fons i els escenaris, demostrant perquè ha d'estar a la mateixa alçada que Hergé.

Barelli a Nusa Penida
L'inspector Moreau encara segueix la pista del cap de traficants i sabotejadors de l'avió estrellat a L'enigmàtic Senyor Barelli. Per una casualitat es troba amb en Barelli a París, i aquest, avorrit de no actuar, s'ofereix a ajudar-lo. Emprendrà un viatge a Nusa Penida, una petita illa plena de plantacions colonials del Pacífic Sud, per seguir la pista del misteriós cap de la banda.
Aquesta aventura originalment només tenia dues parts, però les peticions de l'editor de Lombard, va fer que l'autor hagués d'afegir una trentena de planxes més, intentant recuperar l'estil que havia utilitzat trenta anys enrere, per poder publicar l'aventura en tres parts. En les pàgines afegides, fa interpretar un petit paper a Anna Nass, el personatge femení que apareix per primer cop a la darrera gran aventura de Barelli, Barelli i el Senyor Gonobutz.
La segona part de l'aventura, tanca el primer cicle de Barelli, un personatge que De Moor no recuperarà fins deu anys més tard a Barelli i els agents secrets. Tant en la primera com en la segona entrega d'aquesta meravellosa aventura —una de les millors de l'hereu de Tintín— De Moor mostra el seu talent com a dibuixant de paisatges i per dur al paper els paisatges espectaculars del Pacífic. Amb l'estil més clar i marcat, De Moor segueix les aventures de Barelli i ens ofereix una aventura el doble de llarga que permet aprofundir en la relació dels personatges, sobretot entre Moreau i Barelli, que esdevenen autèntics amics, amb uns caràcters molts semblants a en Tíntin i en Haddock.

Barelli i els agents secrets
Durant el rodatge d'una pel·lícula, un misteriós home es creua amb Barelli. Afirma ser en Harry Antigua, el líder de la Resistencia de Guabana. En Barelli, que creu la història d'en Harry, l'amaga dels seus perseguidors, els membres d'un grup de música calipso, Els Coconuts, que en realitat són agents secrets del dictador d'aquest país, Juan Balustra. Sense voler-ho, Barelli es troba un cop més a l'ull de l'huracà, perseguit per la policia, en Moreau no deixa d'assetjar-lo, i per aquests agents secrets, que si bé no tenen escrúpols, no tenen res a fer amb l'habilitat d'en Barelli, un heroi que ho pot tot.
Barelli i els agents secrets és una historia d'espies i revolucions caribenyes, només cinc anys després de la que hi va haver a Cuba, clar origen de la inspiració del context d'aquesta aventura d'en Barelli.
Dotze anys després de publicar Barelli a Nusa Penida, en els que l'autor havia estat treballant sense parar en diversos títols de Tintín, va replantejar-se un cop més el seu personatge, i va experimentar deixant de banda la línia clara i fent servir un estil molt més semblant a un esbós. Tot i que el resultat fou més que acceptable, l'autor no s'hauria sentit del tot satisfet, ja que vuit anys després tornaria a canviar l'estil acostant-se de nou als seus mestres, Hergé i Edgar P. Jacobs.

Barelli i el buda cabrejat
Malgrat que a finals dels seixanta De Moor va fer dos històries curtes, des de 1964 l'autor no s'atrevia amb un relat llarg. El 1972, després d'haver experimentat a Barelli i els agents secrets, va recuperar el personatge de Barelli per tornar-lo a fer viure una gran aventura.
Barelli és el nou director del Teatre Nacional i està a punt d'emprendre una gira per l'Àsia Central, i pocs dies abans de sortir amb tota la companyia, els representants de dos països veïns i enfrontats des de la seva separació, Yogadhor i Crounchir, es barallen per aconseguir que Barelli i els seus col·laboradors passin pel seu país el dia que celebren la seva diada. Barelli accepta en favor dels primers, no per preferència, sinó per què són els primers a demanar-ho. Això portarà als altres a recórrer a mesures extremes per a què Barelli actuï a casa seva, arribant a fer-los fer un aterratge d'emergència durant el vol a Yogadhor, que els portarà a conèixer al Buda Cabrejat. En aquest àlbum apareix per primer cop la tieta Sofia, que a partir d'ara esdevindrà un dels personatges habituals de la sèrie.
Amb un estil més propi, i més allunyat de l'heretat de Tintín i Blake i Mortimer, De Moor crea un món propi demostrant el seu talent. Després de moltes variacions, el periodista Randor apareix per fi amb el seu aspecte definitiu, de la mateixa manera que Barelli que a partir d'aquest moment sempre portarà aquest característic i complicat pentinat.

El mar és la "bomba"
La darrera etapa de les aventures de Barelli, començada a l'anterior àlbum Barelli i el buda cabrejat, segueix dos anys després amb El mar és la "bomba". Barelli ha de portar a la seva tieta Sofia a la seva caseta a la platja, però la pluja els perd i acaben, per error, en una altra. Allà topen amb un grup de desconeguts que tornaran a trobar quan siguin a la seva casa. Aquest grup, liderat per en Hudebert Whitloaf —un antagonista que Barelli ja coneixia de dues aventures breus: Està al llac! i Barelli i la mort de Ricard II—, planeja fer explotar el Neptú, un vaixell que emet una emissora de ràdio pirata.
Per primer cop, De Moor posa a Barelli sol davant del perill, rep petites ajudes, però ell es converteix en l'heroi, perquè els seus amics, l'inspector Moreau apareix a les darreres pàgines, mentre que el periodista Randor no fa acte de presència. Els que si són nomenats són Els Coconuts, els agents secrets de Barelli i els agentes secrets.
Ja amb l'estil clarament marcat, Bob de Moor prossegueix amb les aventures de Barelli en la seva tercera etapa, i ho va poder fer perquè l'equip Tintín estava una mica aturat durant una de les crisis d'inspiració d'Hergé.

Barelli i el senyor de Gonobutz
En Barelli i la seva tieta Sofia són segrestats misteriosament per uns estrangers i transportats en un camió que també té habitacions i cuines. Durant el trajecte es rebel·la la identitat del segrestador, és en Vittorio Barelli, el germà de la Sofia i del pare d'en Barelli. En Vittorio governa a Gonobutz, un país al sud d'Europa d'aspecte alpí on es parla una barreja d'italià i alemany, malauradament els ministres i els militars aprofiten la malaltia d'en Vittorio per enriquir-se construint una autopista pel bell mig del país. En Barelli haurà d'ajudar al seu oncle tot i les constants bromes que fa a la seva tieta.
A l'estil de la Sildàvia d'Hergé, Bob De Moor va crear un país Europeu amb conflictes interns per a què Barelli pogués viure les seves aventures més a prop que a Nusa Penida o Yogadhor.
Just en el moment que les aventures de Barelli començaven a estar definides, amb uns personatges marcats, i d'altres de nous com l'oncle Vittorio o Anna Nass, la serie va arribar a la seva fi, després de Barelli i el señor de Gonobutz, tan sols van veure la llum dos relats curts.

Els relats breus de Barelli
Està al llac! i Barelli i la mort de Ricard II (1968), són les dues primeres aventures breus de Barelli, a ambdues l'antagonista de Barelli és Hudebert Whitloaf, un actor fracassat, que es dedica primer a robar i després intentar matar a en Barelli dut per la seva follia.
El nas de Cleops (1974) una història breu que passa en la seva totalitat en els camerinos del teatre d'en Barelli, ell i en Moreau hauran de parar uns delinqüents que volen apoderar-se de la fortuna del pallasso Cleops, que l'ha amagat al seu nas.
Després de la darrera aventura llarga de Barelli, Barelli i el señor de Gonobutz, Bob de Moor només va dur a terme dues aventures més, L'abominable Senyor Barelli i ¡Top Secret! (1974), posant punt final a la breu carrera d'aquest actor de tall shakespearià.
Editats sota el nom de Barelli dirigeix la investigació, l'editorial BD Must, ha reunit tots els relats, alguns d'inèdits, que Bob de Moor va crear amb el personatge de Barelli com a protagonista.
Després de quaranta anys desaparegut, Barelli va tornar als escenaris en una aventura a Barcelona de dues planxes creades per Régric.