Müller

A diferència d'en Rastapopoulos, que sempre mostra una cara amable, en aquest personatge no hi ha trampa ni cartó, és dolent i malvat fins a la médula. En Müller, presentat com a doctor, és un home sense escrúpols i temible, amb molta sang freda i sense cap mena de sentiment, ja que en més d'una ocasió deixa, conscientment, en Tintín vora de la mort més cruel.
En aquells anys, a finals de la dècada dels trenta, els quinta-columnistes, els espies i altres arsenals de doble fil estaven a l'ordre del dia, i Hergé sempre era a l'última. Per a L'illa negra va crear aquest malvat espia alemany establert a Escòcia, des d'on comanda una xarxa de falsificadors de bitllets amb la intenció d'introduir-los a Gran Bretanya i desestabilitzar l'economia del país, com també els nazis van intentar fer.
Entre tots els relats de Tintín, n'hi ha un que va tardar vuit anys en concloure, Tintín al país de l'or negre, aturat per les seves connotacions polítiques que la censura alemanya no va deixar continuar després de l'ocupació. Aprofitant la tirada que en Müller havia tingut a L'illa negra, Hergé va idear una nova aventura en la qual el malvat alemany volia provocar una crisis mundial, aquest cop atacant al petroli. Però l'ocupació nazi de Bèlgica, va provocar que aquesta aventura es quedés a mitges, i Hergé no la va recuperar fins anys més tard, on va introduir nous elements, nous personatges, i d'altres elements que durant tot aquell temps havien nodrit les pàgines de les aventures de Tintín, per a realitzar una brillant aventura.
Una de les característiques d'en Müller és que és l'únic personatge de l'univers tintinià que envelleix, ja que quan en Tintín el retroba al Khemed, és més calb, té més arrugues i ha perdut pes, lluint una espessa barba que li cobreix mitja cara. Malgrat això, segueix sent igual o més malvat que a Escòcia.
En Müller, com tots els personatges d'Hergé, té quelcom real, i en aquest cas els seus referents són els espies d'origen britànic o alemany que durant l'època del Tercer Reich, van infiltrar-se a la societat britànica per fer-la caure. Però com en Müller, sempre es van trobar amb algun que d'altre Tintín, que els hi va impedir realitzar els seus plans.

Primera aparició: L'illa negra (1938, 1943)