Bianca Castafiore

Si bé les dones sempre van estar presents a les aventures de Tintín com a la vida del propi Hergé —es va casar dues vegades—, tan sols una d'entre totes les que apareixen, té un protagonisme destacable per dir que igual que hi ha «noies Bond» hi ha una única «Noia Tintín», Bianca Castafiore.
Igual que el vi, és sabut que les dones milloren amb els anys, i Bianca no és una excepció, ja que des de la seva aparició a El ceptre d'Ottokar, no fa més rejovenir, esdevenir més bella i més exuberant, arribant a enlluernar homes tan abstrets com el Professor Tornassol.
Aquesta cantant d'òpera, genere musical sempre ridiculitzat per Hergé, d'origen italià i amb el sobrenom del «Rossinyol Milanès», malgrat ser l'única dona que té cert protagonisme sempre roman en un segon pla, ajudant als protagonistes tant a Sildavia com a Bordúria, però és a partir que Hergé s'aboca al Castell de Molí, que la Castafiore tindrà més importància, ja que en dues ocasions és el motiu pel qual en Tintín i el capità s'embarquen en una aventura, una més casolana que l'altre.
Hergé sempre va trobar ridícula i poc real l'òpera, no com el seu company d'estudi, Edgar P. Jacobs, que va arribar a ser cantant professional, per això hem de saber que la Castafiore no deixa de ser una paròdia del seu propi company i amic.
És més que evident que el principal referent d'aquesta diva és la gran Maria Callas, que va esdevenir una persona de rellevància mundial durant la dècada dels cinquanta i els seixanta. La bellesa que comparteix amb la cantant grega, fa de Bianca l'objectiu de tots els paparazzi, portant a fer que un home com en Haddock, un vell i solitari llop de mar, es converteixi en el seu promès fictici. Si bé mai no hi va haver una relació oficial entre la cantant i el capità, aquest últim, encara rebutjar la seva música, farà qualsevol cosa per salvar a Bianca cada cop que aquesta estigui en perill, com en el cas de Tintín i els "Pícaros".
Sempre elegant, ben vestida i ben farcida de joies, Bianca Castafiore és presentada com la representant de la jet-set a l'univers tintinià, nodrint les pàgines d'un cert estil que els seus companys d'escena no aconsegueixen.

Primera aparició: El ceptre d'Ottokar (1939, 1947)