Tintin et le mystère de la Toison d'Or

Després de trenta anys recullin èxits, Tintín arriba per primer cop al cinema, i no pas d'animació, sinó amb actors reals, en aquest correcte film que agradarà als seguidors del reporter, encara que no acabi de ser una aventura de Tintín al cent per cent.
Mentre en Tintín i els seus amics gaudeixen d'un dia de descans al Castell del Molí, el Capità Haddock rep una carta de l'advocat d'un vell amic, que li fa saber que acaba d'heretar un vaixell, el Toisó d'Or. Però quan arriben a Istanbul descobreixen que el vaixell és una rampoina marina que amb prou feines flota, malgrat això Haddock de seguida rep diverses ofertes desorbitades per comprar el vaixell. Davant d'aquesta sorpresa la parella d'amics decideix esbrinar que s'amaga darrere d'aquest vaixell i un viatge que va realitzar anys enrere.
El punt fort d'aquesta pel·lícula no és tant l'argument, però si l'elecció dels actors que interpretaran als principals personatges, com en Tintín o el Capità Haddock. Potser, la més que evident barba postissa del capità no ajuda gaire a Georges Wilson a fer creïble el personatge, però Jean-Pierre Talbot va ser més que una correcta elecció. La seva caracterització com Tintín és gairebé perfecte, i li ha valgut el títol del «Tintín de carn i ossos», ja que malgrat que Jamie Bell també ha interpretat al personatge, Talbot és l'únic que ho ha fet amb la seva pròpia cara. Malgrat poder ser un actor apropiat físicament, a nivell artístic té certes limitacions, fent que el seu únic paper de ficció hagi sigut aquest.


Com ja he dit l'argument no va més enllà de les línies ja traçades, però es la resta d'elements del film que el fan creïble i fins a cert punt digne de ser una aventura de Tintín, com ara la reproducció de moments clàssics dels còmics, com la parella formada pels Dupondt disfressada amb els vestits tradicionals grecs. Encara així la cinta està mancada dels elements que feien d'en Tintín una historia addictiva i molt atractiva, com les escenes d'acció; element clau en les aventures del reporter belga, aquí es converteixen en lents reproduccions o paròdies del còmic, fins al punt de fer-se pesades i previsibles.
Tot i així, aquesta pel·lícula ha de ser coneguda i vista per tots els seguidors d'en Tintín, encara que té molts punts febles i, com la seva successora, no és res de l'altre món, és la primera pel·lícula amb argument original que es va fer entorn al personatge.

T.O.: Tintin et le mystère de la Toison d'OrDir.: Jean-Jacques Vierne. Guió: André Barret, Rémo Forlani. Prod.: André Barret. Int.: Jean-Pierre Talbot, Georges Wilson, Georges Loriot, Max Elloy, Charles Vanel, Darío Moreno. Any: 1961.