Tintín al país dels soviets

El 10 de gener de 1929 el suplement juvenil del diari Le XXème SiècleLe Petit Vingtième, va veure el naixement d'en Tintín que emprenia la seva primera aventura a la Rússia Comunista. Després d'acomiadar-se a l'estació de Brussel·les, el jove reporter comença la seva aventura, però ràpidament un grup de la policia secreta detecta que el belga és un perill pel règim comunista, ja que pot descobrir secrets tan acusadors, com que les grans factories no són més que escenaris, o que les eleccions dels soviets són clarament manipulades mitjançant la violència. Atemptats, bombes, detencions, pallisses, i altres són els mitjans que fan servir per deslliurar-se d'en Tintín, però el jove i astut reporter aconsegueix sempre sortir-se'n amb l'ajuda del seu petit company, en Milú.


Tintín al país dels soviets és l'única —exceptuant Tintín i l'Art-Alfa— que no ha estat revisada i actualitzada, per exprés desig d'Hergé, ja que va ser la creació  d'aquesta aventura una de les principals causes de la seva caiguda en desgràcia després de la Segona Guerra Mundial. El seu marcat caràcter anticomunista ha fet d'aquest còmic un dels més controvertits de tota la col·lecció, fent que no es reedites fins molts anys després de la seva publicació, concretament el 1973. Sens dubte és una obra molt crítica amb el règim comunista, però tampoc és d'estranyar que ho sigui si tenim en compte que la revista on es publicava, Le Petit Vingtième, era de clara afinitat catòlica.
Aquesta primera aventura de Tintín amaga moltes curiositats, una de les més importants és l'origen del serrell pentinat cap enrere, un símbol de Tintín que, fins a la pàgina set, encara no existia, però en saltar dins un cotxe esportiu i anar a tota velocitat el cabell del protagonista es pentina amb total naturalitat com tothom ja el coneix.


L'èxit d'aquesta primera història va ser tal que la revista va preparar un muntatge amb un actor per fer veure que el reporter Tintín arribava amb tren des de Rússia, on van assistir centenars de persones per rebre l'heroi. Serà aquest extraordinari èxit que va fer que tant l'autor com la revista, dirigida pel mateix Hergé, no dubtessin un moment en repetir l'experiència preparant una nova aventura per al jove reporter, més coneguda com a Tintín al Congo.