Bob de Moor

Nascut a Anvers el 20 de desembre de 1925, Robert Frans Marie De Moor, de la mateixa manera que els seus companys, ja des de jove va mostrar interès i aptituds pel dibuix. Després d'haver estudiat Belles Arts va començar a treballar a l'estudi d'animació Afim. Entre 1945 i 1946 va ser un dels il·lustradors de la revista flamenca Kleine Zondagsvriend, creant personatges com Cori, de Scheepsjongenl'inspector Marks, i Hobbel i Sobbel.


Després de publicar la seva primera obra en francès, amb guió de John van Looveren, el 1950 va entrar a treballar als Estudis Hergé, i la seva força de treball i l'entusiasme per la feina el van convertir en el primer ajudant d'Hergé, on es va fer càrrec dels escenaris de diverses aventures de Tintín, com L'illa negre o Objectiu: la Lluna. Malgrat que mai va constar acreditat, com molts d'altres col·laboradors d'Hergé, va ser responsable de la major part del treball gràfic, com en el cas de Tintín i els "Pícaros". A més a més, durant aquests anys va participar en la Revista Tintín com en la seva equivalent belga, Kuifje, creant personatges i aventures tan reconegudes en el món del còmic franco-belga com Bouboule et NoiraudProfessor Troc o Barelli.


La seva passió per la feina com per l'obra que realitzava, el va portar a voler acabar les aventures inconcluses dels seus amics Hergé i Edgar P. JacobsTintin et l'Art-Alfa i Les trois Formules du Professeur Sato: Mortimer à Tokyo, i mentre que en el cas de Blake i Mortimer així ho va fer, Fanny, la vídua d'Hergé, va voler que l'obra del seu marit romangués tal com aquest les va deixar.
A més de la seva feina com a dibuixant en paper, va formar part dels equips d'il·lustradors de les pel·lícules d'animació de Tintín, El temple del sol i Tintín al llac dels taurons.
Malgrat que la seva persona sempre estarà a l'ombra de grans dibuixants com Hergé i Jacobs, sens dubte la seva tasca com a il·lustrador va ser vital per a què personatges tan reconeguts com Tintín, Blake i Mortimer tinguessin l'èxit que van tenir. Va morir el 1992, deixant la seva darrera obra, de la mateixa manera que els seus companys, inconclusa, però el seu fill, Johan de Moor, va seguir la tasca del seu pare.